dissabte, 3 de maig del 2014

Terceres vies... mortes

M'alegro que el ministre Luis de Guindos s'hagi adonat que a Catalunya hi ha desafecció. Ha necessitat dues manifestacions multitudinàries i una via catalana, però val més tard que mai. A més, ha manifestat l'interès del govern espnayol a negociar. Llàstima que de moment no es noti, però suposo que sí que es farà córrer alguna proposta més o menys concreta després de les eleccions europees. Tot plegat imagino que ha fet salivar de plaer els -i les- Durans, Navarros, Riveras i Sánchez-Camachos.
El problema és que el govern espanyol, a més de millores concretes -suposo que pensa en el finançament i alguna cosa sobre llengua-, a d'oferir credibilitat -que hi hagi catalans disposats a creure que les propostes no són un nou engany com totes les anteriors, començament per la Constitució i acabant per l'Estatut-. I això passa perquè l'oferta inclogui el reconeixement del dret a decidir. Si es vol, ajornada, però la garantia que, si el nou finançamet i el respecte per la identitat catalana renovat no convencen d'aquí un temps els catalans, ja no se'ls discutirà el dret a autodetermimar-se. I no crec que de cap manera aquest reconeixement entri en els plans de govern ni  d'oposició espanyols, cosa que mata les terceres vies abans de néixer.
(Això a banda que a molts ens sembla que la independència és imprescindible i urgent perquè cap oferiment espanyol no serà suficient: en matèria de finançament, no n'hi hauria prou ni tan sols amb una solució similar al concert basc si no inclou la capacitat de gestionar sense límitacions infraestructures bàsiques com ara ports, aeroports i corredor mediterrani, la política energètica...; i en matèria de la identitat, caldria la transformació de l'estat en veritablement plurinacional, a la Suïssa, amb l'ús del català en totes les institucions espanyoles i l'obligació que tots els espanyols coneguin almenys dues llengües nacionals, per exemple).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada