Alícia Sánchez-Camacho, Pere Navarro i Albert Rivera tenen clar -i no paren de repetir-ho- que la voluntat d'exercir del "dret a decidir" no reflecteix la Catalunya real -i encara menys, suposo, el desig de ser independents.
Si per "Catalunya real" entenen la que consagra la "Constitución Española", d'acord, és una evidència. Però si la "Catalunya real" és la suma de tots els ciutadans que viuen a Catalunya estic segur que és una realitat polièdrica i complexa, com l'"Espanya real", el "Canadà real" o l'"Etiòpia real".
Els qui creiem en la democràcia no podem aspirar a res més que representar en un parlament, tan perfectament com es pugui, el subconjunt d'aquesta "Catalunya real" format pels ciutadans amb dret de vot -intentant també que la veu dels qui viuen en zones menys poblades no quedi absolutament ofegada per la dels qui viuen en els territoris més densament habitats-. Si es vol que l'opinió de tots els ciutadans amb dret de vot tingui el mateix pes se'ls pot consultar en un referèndum. Però en tots dos casos la "Catalunya real" no serà -no pot ser ni ningú voldria que fos- unànime.
Es tracta, doncs, de saber que pensen la majoria de catalans amb dret de vot sobre la independència i d'acatar el que en pensin la majoria (fins que la majoria canviïn d'opinió). Crec que cap demòcrata no s'ho pot mirar de cap altra manera.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Navarro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Navarro. Mostrar tots els missatges
dijous, 9 de maig del 2013
dissabte, 15 de desembre del 2012
Pere Navarro s'equivoca amb la insubmissió
Tots els que ens considerem demòcrates entenem que és necessari l'imperi de la llei; l'alternativa al "contracte social" és la llei del més fort. Ara, també creiem que la sobirania emana del poble i que el legislador només està legitimat si legisla en nom del poble que representa.
Per això té raó Pere Navarro (entrevistat per Mònica Terribas a l'Ara del 15/12/12) quan diu que el poble té dret a rebel·lar-se davant les lleis promulgades per un règim dictatorial, perquè no responen a la sobirania popular. Però s'equivoca quan diu que només els règims dictatorials justifiquen la insubmissió, perquè hi ha com a mínim un altre tipus de règims que, fins i tot essent democràtics, legislen al marge -o en contra- dels interessos d'una part del seus súbdits, : els règims colonials.
¿O és que Pere Navarro considera que era il·legítima la desobediència pacífica que encapçalava Gandhi perquè Gran Bretanya era un país democràtic? ¿O considera il·legítima la lluita Palestina contra el democràtic Israel? Si el Marroc fos més democràtic, ¿deixaria, segons Navarro, de ser legítima la lluita saharaui?
Espanya fa temps que legisla contra conscientment contra els interessos de la immensa majoria de catalans, expressats democràticament a través dels partits polítics que els representen, si més no en matèria fiscal, d'infraestructures i ara educativa. A mi em sembla més que legítim desobeir aquelles lleis que un poble aliè dicta contra la voluntat i els interessos del meu.
Per això té raó Pere Navarro (entrevistat per Mònica Terribas a l'Ara del 15/12/12) quan diu que el poble té dret a rebel·lar-se davant les lleis promulgades per un règim dictatorial, perquè no responen a la sobirania popular. Però s'equivoca quan diu que només els règims dictatorials justifiquen la insubmissió, perquè hi ha com a mínim un altre tipus de règims que, fins i tot essent democràtics, legislen al marge -o en contra- dels interessos d'una part del seus súbdits, : els règims colonials.
¿O és que Pere Navarro considera que era il·legítima la desobediència pacífica que encapçalava Gandhi perquè Gran Bretanya era un país democràtic? ¿O considera il·legítima la lluita Palestina contra el democràtic Israel? Si el Marroc fos més democràtic, ¿deixaria, segons Navarro, de ser legítima la lluita saharaui?
Espanya fa temps que legisla contra conscientment contra els interessos de la immensa majoria de catalans, expressats democràticament a través dels partits polítics que els representen, si més no en matèria fiscal, d'infraestructures i ara educativa. A mi em sembla més que legítim desobeir aquelles lleis que un poble aliè dicta contra la voluntat i els interessos del meu.
dimecres, 31 d’octubre del 2012
Pere Navarro i la dèria de les dimissions
Pere Navarro demana dimissions pel vídeo de la Generalitat per demanar la participació en les eleccions del 25-N. A mi tampoc no m'agrada el vídeo, que em sembla barroer i innecessari -més ben dit: innecessàries les imatges de la manifestació de la Diada que hi ha-, però en un país on no dimiteix ningú, ni per estafa provada, potser n'hi hauria prou demanant que fos retirat.
Però es veu que la rauxa per les dimissions calat en el PSC-PSOE i finalment se l'han presa seriosament: que un eurodiputat del PP demana que la Guàrdia Civil irrompi en un país perquè no s'hi pugui celebrar un referèndum els obliga a exigir la dimissió... d'una eurodiputada socialista que li demana explicacions! I l'aconsegueixen! Ja no podem dir que a la política espanyola no dimiteix ningú: s'hi pot manifestar tranquil·lament que el que li convé a Barcelona és un bon bombardeig cada 50 anys, a l'estil Espartero; es poden rebre regals i prebendes; es poden adjudicar obres, requalificar terrenys; es pot col·locar banquers amics i deixar-los fer... que no passa res. Ara, criticar que algú amenaci amb una invasió armada és intolerable, com fer vídeos electorals de gust discutible.
Però es veu que la rauxa per les dimissions calat en el PSC-PSOE i finalment se l'han presa seriosament: que un eurodiputat del PP demana que la Guàrdia Civil irrompi en un país perquè no s'hi pugui celebrar un referèndum els obliga a exigir la dimissió... d'una eurodiputada socialista que li demana explicacions! I l'aconsegueixen! Ja no podem dir que a la política espanyola no dimiteix ningú: s'hi pot manifestar tranquil·lament que el que li convé a Barcelona és un bon bombardeig cada 50 anys, a l'estil Espartero; es poden rebre regals i prebendes; es poden adjudicar obres, requalificar terrenys; es pot col·locar banquers amics i deixar-los fer... que no passa res. Ara, criticar que algú amenaci amb una invasió armada és intolerable, com fer vídeos electorals de gust discutible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)