Si el jutge m'exigís fer el 25% de classes en castellà

Si fos director o directora d'una de les escoles que el jutge exigeix que ofereixi el 25% de classes en castellà, crec que, primer, convocaria els pares que volen que el seu fill o filla rebi una part significativa de les classes en castellà i, tot seguit, la resta de pares i mares per explicar als uns i als altres:

• que la legislació educativa, no d'Espanya, sinó de Catalunya mateix, exigeix que els alumnes de les escoles catalanes acabin l'ensenyament obligatori sent capaços d'usar amb tota normalitat el català i els castellà.
• que l'actual mètode d'immersió lingüística està assolint aquest objectiu, tal com demostren les proves externes de 6è de primària i 4t d'ESO i les proves de selectivitat: l'alumnat de Catalunya acaba els seus estudis dominant tan bé el castellà com el català, i dominant tan bé el castellà com els alumnes de qualsevol altra comunitat autònoma d'Espanya; i potser ni calen les proves externes: els pares mateixos saben que els seus fills usen el castellà almenys tan bé com el català (i possiblement millor que molts d'ells, educats en la monolingüe escola franquista).
• que de les més o menys 130 hores setmanals que els seus fills estan desperts tan sols durant 25 són a l'escola rebent classes en català; la resta estan llegint còmics, llibres i revistes probablement en castellà; mirant la televisió, si volen en castellà; jugant amb videojocs en castellà o connectats a pàgines web en castellà; mirant pel·lícules al cine o en DVD en castellà i escoltant música en castellà o en anglès; i molts d'ells parlant en castellà al carrer i a casa.
• que amb menys de les 25 hores de contacte amb el català a l'escola no em veig capaç d'aconseguir que tinguin un domini del català comparable al que podran assolir en castellà.
• i que, per tot això, perquè trairia l'objectiu que els meus alumnes aprenguin prou bé totes dues llengües, no puc complir el que demana el jutge.

Ara, com que no sóc cap d'aquests directors o directores i com que les pressions -fins i tot penals- que és capaç d'exercir l'Estat poden arribar a ser terribles, puc entendre qualsevol decisió que prenguin, sobretot si no tenen el suport absolut i explícit no solament de la Generalitat, sinó també dels pares i mares dels alumnes de la seva escola.

Per què cal perseguir el català a l'escola?

No és gratuït ni visceral ni improvisat l'atac actual  al català a l'escola -ni ho eren els anteriors, ni ho seran els que vindran.

El sociolingüista Albert Bastardas ho va deixar ben clar ja fa temps en diversos estudis: una llengua només pot sobreviure si és útil, si no serveix per a res els qui la parlen l'abandonaran immediatament. El català per ara és força útil i, per tant, és possible que els catalans decidim continuar-lo usant. Serveix per llegir, tant premsa com llibres com a internet, per mirar la tele o escoltar la ràdio, per anar a comprar, per parlar amb la família i els amics...; fins i tot pot anar bé per trobar segons quina feina.

Però -continuo citant A. Bastardas- l'únic que garanteix la continuïtat d'una llengua és que sigui necessària. Només si una llengua cal és segur que els seus parlant no l'abandonaran i que fins i tot hi haurà gent que l'aprendrà no pas per gust o perquè li resulta simpàtica o per convicció ideològica, sinó simplement perquè li fa falta per viure en un determinat lloc.

Actualment, mentre que el castellà és imprescindible a Catalunya (¿qui pot trobar-hi feina sense saber-lo?, ¿qui pot saber el que conté una llauna o un medicament sense llegir en castellà?, ¿quines pel·lícules podria veure al cinema o en DVD qui només sabés el català?, ¿quines revistes podria llegir?...), el català només cal per fer dues coses, que, justament, però no casualment, estan sent perseguides a ultrança per les lleis espanyoles: per esdevenir funcionari de la Generalitat o municipal i per aprovar l'ESO i el Batxillerat. Desapareguts aquests dos reductes, ja es podrà fer vida -des que neixis fins que et moris- a Catalunya sense badar boca ni parar orella en la llengua del país.