Ja sabem millor com és el país. Ja sabem quants votants tradicionals de CiU són sobiranistes. I tot això és bo: ja hem sentit prou els partidaris que el poble no parli perquè en sàpiga greu que ho hagi fet. Sempre són bones les votacions, perquè aclareixen, sobretot, quan el que es pregunta és prou inequívoc.
Tot i això encara queden punts foscos en la radiografia de la societat catalana que han estat les eleccions, per a mi, tres de principals: quants votants d'ICV són partidaris de la independència?, quants ho són dels que han votat el PSC?, i la més important: ¿quants del 30% d'abstencionistes votarien en un referèndum per a la independència i què votarien?
D'aquest últims, caldria ser prudents i pensar que en una consulta directa i a "sí" o "no" possiblement 2/3 votarien i ho farien majoritàriament per l'opció immobilista, la de deixar les coses com estan.
Si fos així, malgrat que les eleccions les hem guanyat de llarg els sobiranistes, és molt probable que un referèndum el perdéssim per poc.
Frustració? No, realisme i tenir clar que els partits, però sobretot la societat civil (l'ANC) hem de continuar estenent el missatge que el país només se'n sortirà essent independent i potser també començar a aclarir quina mena de país volem que sigui la Catalunya independent, per convèncer el 10% de la població que ens cal per assolir l'objectiu.
I no dubtem que la intransigència i l'anticatalanisme espanyols ens hi ajudaran!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions. Mostrar tots els missatges
dimarts, 27 de novembre del 2012
dijous, 22 de novembre del 2012
L'anàlisi de Vicenç Villatoro del procés cap a la independència
Avui (21/11/12) Vicenç Villatoro ha analitzat a l'Ara com preveu que creu que serà el procés que ens hauria de dur cap a la independència: 1) les eleccions del dia 25 que creen una Parlament favorable a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació; 2) un període de traves espanyoles a aquest referèndum però de suport internacional (especialment europeu) a l'expressió democràtica de la voluntat popular, però tan bel·ligerant com l'estat espanyol contra l'opció independentista; 3) celebració del referèndum i, en cas que guanyés l'opció independentista, acceptació realista i pragmàtica d'Europa de la situació.
Hi estic bàsicament d'acord, però amb un matís: la bel·ligerància internacional contra l'opció independentista no em sembla que fos unànime; ni tan sols a Europa. Als països de fora d'Europa penso que no els importaria gaire l'afebliment dels actuals estats europeus; pel que fa a la UE, serien clarament contraris a la independència catalana els actuals estats plurinacionals (Espanya, França i possiblement Gran Bretanya), però no crec que ho fos, si més no exageradament, Alemanya (força uniforme nacionalment i força interessada en l'afebliment dels altres estats grans, sobretot de França) ni els estats petits i també força homogenis, com ara Dinamarca, Holanda, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia... De fet, per a fer camí cap uns veritables Estats Units d'Europa (potser seria més exacte dir-ne Nacions Unides d'Europa) no hi hauria cap notícia millor que la fallida dels estats plurinacionals, que en són el veritable fre perquè saben que la construcció seriosa d'Europa els fa esdevenir redundants (podríem dir que tenen vocació de ser una mena de Nacions Ibèriques Unides -Espanya-, o Nacions Gal·les Unides -França-, això sí, unides per força, no de grat com les que conformarien Europa).
Una segona consideració sobre l'article de Villatoro té a veure amb el nou exercici de "numerologia ludicoindependentista" que conté: quan al·ludeix al Parlament favorable al dret a decidir que hauria de sortir de les eleccions, diu que seria òptim que la participació superés el 70%, que cresqués Convergència i que el conjunt de partits partidaris del referèndum sumés més de dos terços de la càmera. La segona condició no veig per què hauria de ser transcendent mentre creixi el conjunt dels partits sobiranistes; tot i que probablement Mas se sentiria més convençut del camí emprès si el seu partit creix, si es manté o fins i tot decreix una mica però creixen els partits encara més clarament independentistes, hauria de pensar que, si abandona aquestes posicions, el lògic seria que en les següents eleccions encara els traspassés els votants que hauria decebut. És important que el sobiranisme creixi i sigui fort, però no és imprescindible que també creixi Convergència.
Hi estic bàsicament d'acord, però amb un matís: la bel·ligerància internacional contra l'opció independentista no em sembla que fos unànime; ni tan sols a Europa. Als països de fora d'Europa penso que no els importaria gaire l'afebliment dels actuals estats europeus; pel que fa a la UE, serien clarament contraris a la independència catalana els actuals estats plurinacionals (Espanya, França i possiblement Gran Bretanya), però no crec que ho fos, si més no exageradament, Alemanya (força uniforme nacionalment i força interessada en l'afebliment dels altres estats grans, sobretot de França) ni els estats petits i també força homogenis, com ara Dinamarca, Holanda, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia... De fet, per a fer camí cap uns veritables Estats Units d'Europa (potser seria més exacte dir-ne Nacions Unides d'Europa) no hi hauria cap notícia millor que la fallida dels estats plurinacionals, que en són el veritable fre perquè saben que la construcció seriosa d'Europa els fa esdevenir redundants (podríem dir que tenen vocació de ser una mena de Nacions Ibèriques Unides -Espanya-, o Nacions Gal·les Unides -França-, això sí, unides per força, no de grat com les que conformarien Europa).
Una segona consideració sobre l'article de Villatoro té a veure amb el nou exercici de "numerologia ludicoindependentista" que conté: quan al·ludeix al Parlament favorable al dret a decidir que hauria de sortir de les eleccions, diu que seria òptim que la participació superés el 70%, que cresqués Convergència i que el conjunt de partits partidaris del referèndum sumés més de dos terços de la càmera. La segona condició no veig per què hauria de ser transcendent mentre creixi el conjunt dels partits sobiranistes; tot i que probablement Mas se sentiria més convençut del camí emprès si el seu partit creix, si es manté o fins i tot decreix una mica però creixen els partits encara més clarament independentistes, hauria de pensar que, si abandona aquestes posicions, el lògic seria que en les següents eleccions encara els traspassés els votants que hauria decebut. És important que el sobiranisme creixi i sigui fort, però no és imprescindible que també creixi Convergència.
dimecres, 31 d’octubre del 2012
Numerologia recreativoindependentista
¿Calen 3/4 del Parlament perquè el sobiranisme es pugui considerar fort? ¿I si són 3/5? ¿I si són 2/3? Quina ximpleria! El que cal és que tots els que volem exercir el nostre dret a decidir anem a votar; l'opció que ens sembli millor, sense fer gaires càbales, però que anem a votar, que no es perdi ni un vot, perquè els unionistes hi aniran tots, en podem estar ben segurs, com sempre fan les dretes (i no vull dir que tots els unionistes en siguin, de dretes).
Després de les eleccions ja hi haurà temps de fer valoracions d'uns resultats que poden ser bons, excel·lents o extraordinaris, però segur que no seran dolents: sembla que sempre ens haguem de demostrar alguna cosa per endavant (¿o és que ja estem preparant el terreny per tenir excuses? Duran, segur; però penso que no és el cas ni de Villatoro ni de Cardús).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)