Cercas i els Estats Units d'Europa

Javier Cercas (El país semanal, 09/06/13) es plany que s'escampi el desencís pel projecte d'unió europea, que per a ell és del millor que ha passat a Europa en els darrers decennis, i hi podem estar d'acord. 
Hi troba símptomes en els dubtes sobre la viabilitat de l'euro i en propostes clarament euroescèptiques com les d'algunes forces polítiques britàniques. 
I ho atribueix a la tendència a responsabilitzar als altres dels nostres mals, en aquest cas a culpar Europa de la crisi econòmica en general i de les retallades en particular (i de passada deixa anar que a Catalunya també hem descobert com és de còmode pensar que la culpable de tots els nostres mals és Espanya, com si l'independentisme només fos una reacció fàcil a la crisi). 
Tot seguit comenta una proposta, que, atribuint la descohesió de la Unió Europea a haver descurat les diferències culturals, planteja que es creïn dues comunitats europees, una de països nòrdics i una altra de països mediterranis.
Lògicament, Cercas no acaba de veure com hi podrien encaixar comunitats com la basca o la llombarda, per exemple. Però, en canvi, no se li acut que potser el gran problema per a uns veritables Estats Units d'Europa són els estats plurinacionals, una terra de ningú que no té ni sentit nacional ni cultural ni lingüístic, ni administratiu, si volem la descentralització administrativa de la gestió i la unitat europea de les grans polítiques: Europa només podrà ser políticament si deixa de ser l'Europa dels Estats i esdevé l'Europa de les Nacions.   

Per Sardà, l'independisme de Mas s'està carregant CiU

Sardà (El periódico, 09/06/13) fa una curiosa interpretació de l'enquesta d'aquesta setmana d'El periódico: segons ell, Mas s'està "carregant" CiU. 
Acceptant que ser la segona força política gairebé empatada amb la primera es pot entendre com un fracàs si es ve de ser la primera i, anys enrere, d'haver obtingut diverses vegades la majoria absoluta, ¿com caldria qualificar el que està fent Pere Navarro amb el PSC, simptomàticament silenciat per Sardà? 
Però, a més, em sembla poc seriós analitzar la inqüestionable, però relativa, davalllada de CiU sense ni tan sols esmentar la probable repercussió de les retallades que ha hagut de fer i que tot fa preveure que haurà de continuar fent, i sense atribuir-hi cap responsabilitat a les contínues declaracions deslleials de Duran i Lleida.
En resum, periodisme profund i de qualitat.