Tots els que ens considerem demòcrates entenem que és necessari l'imperi de la llei; l'alternativa al "contracte social" és la llei del més fort. Ara, també creiem que la sobirania emana del poble i que el legislador només està legitimat si legisla en nom del poble que representa.
Per això té raó Pere Navarro (entrevistat per Mònica Terribas a l'Ara del 15/12/12) quan diu que el poble té dret a rebel·lar-se davant les lleis promulgades per un règim dictatorial, perquè no responen a la sobirania popular. Però s'equivoca quan diu que només els règims dictatorials justifiquen la insubmissió, perquè hi ha com a mínim un altre tipus de règims que, fins i tot essent democràtics, legislen al marge -o en contra- dels interessos d'una part del seus súbdits, : els règims colonials.
¿O és que Pere Navarro considera que era il·legítima la desobediència pacífica que encapçalava Gandhi perquè Gran Bretanya era un país democràtic? ¿O considera il·legítima la lluita Palestina contra el democràtic Israel? Si el Marroc fos més democràtic, ¿deixaria, segons Navarro, de ser legítima la lluita saharaui?
Espanya fa temps que legisla contra conscientment contra els interessos de la immensa majoria de catalans, expressats democràticament a través dels partits polítics que els representen, si més no en matèria fiscal, d'infraestructures i ara educativa. A mi em sembla més que legítim desobeir aquelles lleis que un poble aliè dicta contra la voluntat i els interessos del meu.
dissabte, 15 de desembre del 2012
diumenge, 9 de desembre del 2012
Propostes per a una constitució catalana (1): la nacionalitat catalana
Em sembla que, per engrescar la concurrència, va tocant de fer propostes en positiu de com ens agradaria que fos el país que tindrem.
Un primer tema seria el de la catalanitat: qui serà català?
Una proposta per anar fent boca: que tingui la nacionalitat catalana...
1. Tot aquell que, en el moment de ser proclamada la independència, hagi nascut a Catalunya i no hi renunciï expressament.
2. Tot aquell que, havent nascut fora de Catalunya, tingui nacionalitat espanyola i porti almenys 5 anys vivint a Catalunya i no hi renunciï expressament.
3. Tot aquell que, havent nascut fora de Catalunya, sigui fill o nét d'una persona nascuda a Catalunya i no ho sol·licite expressament, o, si és menor, ho sol·liciti el seu tutor/a legal. El menor que compleixi aquest requisit podrà renunciar o sol·licitar la nacionalitat catalana en assolir la majoria d'edat.
4. Totes les persones jurídiques, públiques i privades, que tinguin la seva seu principal a Catalunya.
5. Totes les persones jurídiques, públiques i privades, que tinguin un terç o més de la seva activitat a Catalunya.
6. Totes les persones jurídiques,públiques i privades, que, realitzant almenys un 10% de la seva activitat a Catalunya, ho sol·licitin.
En tots aquests casos res no impedirà que les persones físiques o jurídiques amb nacionalitat catalana puguin tenir-ne a més a més una altre o unes altres.
La nacionalitat catalana comportarà la vinculació als drets i obligacions que les lleis catalanes (i les internacionals que afectin a Catalunya) estableixin per als qui la ostentin.
Les persones físiques o jurídiques establertes a Catalunya o amb activitat a Catalunya que no tinguin nacionalitat catalana, tindran els drets i obligacions que per a ells estableixin les lleis catalanes (i les internacionals que afectin a Catalunya).
Un primer tema seria el de la catalanitat: qui serà català?
Una proposta per anar fent boca: que tingui la nacionalitat catalana...
1. Tot aquell que, en el moment de ser proclamada la independència, hagi nascut a Catalunya i no hi renunciï expressament.
2. Tot aquell que, havent nascut fora de Catalunya, tingui nacionalitat espanyola i porti almenys 5 anys vivint a Catalunya i no hi renunciï expressament.
3. Tot aquell que, havent nascut fora de Catalunya, sigui fill o nét d'una persona nascuda a Catalunya i no ho sol·licite expressament, o, si és menor, ho sol·liciti el seu tutor/a legal. El menor que compleixi aquest requisit podrà renunciar o sol·licitar la nacionalitat catalana en assolir la majoria d'edat.
4. Totes les persones jurídiques, públiques i privades, que tinguin la seva seu principal a Catalunya.
5. Totes les persones jurídiques, públiques i privades, que tinguin un terç o més de la seva activitat a Catalunya.
6. Totes les persones jurídiques,públiques i privades, que, realitzant almenys un 10% de la seva activitat a Catalunya, ho sol·licitin.
En tots aquests casos res no impedirà que les persones físiques o jurídiques amb nacionalitat catalana puguin tenir-ne a més a més una altre o unes altres.
La nacionalitat catalana comportarà la vinculació als drets i obligacions que les lleis catalanes (i les internacionals que afectin a Catalunya) estableixin per als qui la ostentin.
Les persones físiques o jurídiques establertes a Catalunya o amb activitat a Catalunya que no tinguin nacionalitat catalana, tindran els drets i obligacions que per a ells estableixin les lleis catalanes (i les internacionals que afectin a Catalunya).
divendres, 7 de desembre del 2012
Per què cal perseguir el català a l'escola?
No és gratuït ni visceral ni improvisat l'atac actual al català a l'escola -ni ho eren els anteriors, ni ho seran els que vindran.
El sociolingüista Albert Bastardas ho va deixar ben clar ja fa temps en diversos estudis: una llengua només pot sobreviure si és útil, si no serveix per a res els qui la parlen l'abandonaran immediatament. El català per ara és força útil i, per tant, és possible que els catalans decidim continuar-lo usant. Serveix per llegir, tant premsa com llibres com a internet, per mirar la tele o escoltar la ràdio, per anar a comprar, per parlar amb la família i els amics...; fins i tot pot anar bé per trobar segons quina feina.
Però -continuo citant A. Bastardas- l'únic que garanteix la continuïtat d'una llengua és que sigui necessària. Només si una llengua cal és segur que els seus parlant no l'abandonaran i que fins i tot hi haurà gent que l'aprendrà no pas per gust o perquè li resulta simpàtica o per convicció ideològica, sinó simplement perquè li fa falta per viure en un determinat lloc.
Actualment, mentre que el castellà és imprescindible a Catalunya (¿qui pot trobar-hi feina sense saber-lo?, ¿qui pot saber el que conté una llauna o un medicament sense llegir en castellà?, ¿quines pel·lícules podria veure al cinema o en DVD qui només sabés el català?, ¿quines revistes podria llegir?...), el català només cal per fer dues coses, que, justament, però no casualment, estan sent perseguides a ultrança per les lleis espanyoles: per esdevenir funcionari de la Generalitat o municipal i per aprovar l'ESO i el Batxillerat. Desapareguts aquests dos reductes, ja es podrà fer vida -des que neixis fins que et moris- a Catalunya sense badar boca ni parar orella en la llengua del país.
El sociolingüista Albert Bastardas ho va deixar ben clar ja fa temps en diversos estudis: una llengua només pot sobreviure si és útil, si no serveix per a res els qui la parlen l'abandonaran immediatament. El català per ara és força útil i, per tant, és possible que els catalans decidim continuar-lo usant. Serveix per llegir, tant premsa com llibres com a internet, per mirar la tele o escoltar la ràdio, per anar a comprar, per parlar amb la família i els amics...; fins i tot pot anar bé per trobar segons quina feina.
Però -continuo citant A. Bastardas- l'únic que garanteix la continuïtat d'una llengua és que sigui necessària. Només si una llengua cal és segur que els seus parlant no l'abandonaran i que fins i tot hi haurà gent que l'aprendrà no pas per gust o perquè li resulta simpàtica o per convicció ideològica, sinó simplement perquè li fa falta per viure en un determinat lloc.
Actualment, mentre que el castellà és imprescindible a Catalunya (¿qui pot trobar-hi feina sense saber-lo?, ¿qui pot saber el que conté una llauna o un medicament sense llegir en castellà?, ¿quines pel·lícules podria veure al cinema o en DVD qui només sabés el català?, ¿quines revistes podria llegir?...), el català només cal per fer dues coses, que, justament, però no casualment, estan sent perseguides a ultrança per les lleis espanyoles: per esdevenir funcionari de la Generalitat o municipal i per aprovar l'ESO i el Batxillerat. Desapareguts aquests dos reductes, ja es podrà fer vida -des que neixis fins que et moris- a Catalunya sense badar boca ni parar orella en la llengua del país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)