Que l'espanyolisme més ranci i de dretes rebutgi l'autodeterminació és tan previsible que ni m'afecta ni em sorprèn i no dedicaré ni un segon a comentar-ne els exabruptes.
El que encara em subleva és que espanyols demòcrates i civilitzats en general deixin de ser-ho quan toquen, ni que sigui d'esquitllentes, el tema de l'independentisme.
Ja n'he parlat en aquest mateix blog a propòsit de Javier Cercas i de David Trueba. I avui (21/07/13) m'hi he trobat amb Javier Marías. El seu article a El País semanal és una crítica molt oportuna de la deriva reaccionària -fins i tot ell mateix l'arriba a considerar "franquista"- de la legislació espanyola. En concret, l'esvera que ningú no reaccioni davant de la modificació del codi militar que permetrà que els ciutadans siguin jutjats per un tribunal militar quan hi hagi "conflicte armat". Fins ara calia que hi hagués "guerra". Marías es pregunta oportunament si n'hi haurà prou que hi hagi terrorisme, conflictes socials, intervencions armades a altres països... perquè quedi legitimada l'aplicació del codi militar a qualsevol ciutadà.
Ja sorprèn que entre els casos de possible abús no se li acudeixi de citar el més obvi: la intervenció armada per reprimir una secessió, que, tenint com a víctimes ciutadans i territoris "espanyols" difícilment podria ser considerada un "guerra", però és que, a més, entre les beneiteries -els seus EREs o el qüestionament de la monarquia-, que segons ell distreuen els polítics de fixar-se en la laminació de llibertats que denuncia, inclou "no con su 'derecho a decidir' (porque decidir entre opciones es lo que está justamente excluido), sino con su imposición a proclamar la independencia, velis nolis".
I no ho entenc: ¡un demòcrata tan british com ho és ell, que segur que aplaudeix que Escòcia pugui exercir tan civilitzadament l'autodeterminació amb el vistiplau del govern britànic, entén que demanar que els catalans puguem votar per saber si la majoria volem deixar de ser espanyols o volem continuar-ho sent és "imposar la independència"!
Només s'explica perquè el nacionalisme fanàtic -espanyol- ofusca els qui el pateixen, fins i tot si es pensen que n'estan vacunats.
