Torno a parlar de Javier Cercas a El País. Això meu no és obsessió, ho juro, però, quan ja fa temps que el conec i reconec com a grandíssim escriptor, des que l'independentisme s'ha desacomplexat, l'estic descobrint també com un grandíssim trampós.
En l'article de diumenge passat (03/02/13), "Usurpar la democracia", arriba a extrems paranoics. Segons ell el "dret a decidir" democràtic ha estat "usurpat" i desfigurat pels independentistes fins a identificar-lo amb la independència mateixa, quan el "dret a decidir" democràtic és "dret a decidir el que em permet decidir la llei" i posa exemples tan clarificadors com que un no pot decidir saltar-se o no saltar-se un semàfor.
Amb tot, es veu obligat a acceptar que, si es demostrés inequívocament que una àmplia majoria de catalans volem decidir sobre la independència, se'ns hauria de permetre. I tot seguit comencen els jocs de mans: primer, confon els que volen decidir sobre la independència amb els que volen la independència (Cercas està clar que no, ¿però no hi pot haver no independentistes que voldrien comprovar en un referèndum quants pensen com ells?), i tot seguit comença a fer numerologia ficció i comptar independentistes al Parlament de Catalunya: només ho són inequívocament els d'ERC i la CUP; de CiU, posem la meitat (¿per què la meitat?, ¿a ull?); conclusió un 37% del Parlament vol usurpar la democràcia obligant a votar sobra la independència de Catalunya.
Però senyor Cercas: CiU es va presentar a les eleccions, com ICV, amb un programa que deia inequívocament que plantejaria una consulta sobre la independència; ¿la gent que la va votar no ho sabia?, ¿es van confondre?, ¿els van enganyar? No fer la consulta que apareixia en el programa electoral, ¿no seria "usurpar la democràcia"?
Això sense comptar que el PSC també parlava del dret a decidir, això sí sotmetent-lo al marc legal espanyol. Però ¿és impensable que hi hagi cap votant del PSC que voldria que el marc legal espanyol canviés per facilitar el referèndum?
L'única manera de saber del cert quants catalans volem exercir el dret a decidir és comptant els votants dels partits que en el seu programa electoral el proposaven, que són molt més que el 37% que compta el senyor Cercas, tants que representen més del 60% del Parlament de Catalunya.
I, si realment som tan pocs com diu el senyor Cercas, acatarem democràticament la voluntat de la majoria dels nostres conciutadans. Però, si Cercas hagués fet malament els números i resulta que els qui volem la independència de Catalunya som més, suposo que no s'hauria d'usurpar la democràcia, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada