L'unionisme democràtic, però irracional, de Santiago Roncagliolo

El País continua la seva incansable campanya contra l'independentisme català acollint opinions progressistes i, si més no aparentment (vegeu el comentari que vaig sobre l'últim article que hi ha publicat Javier Cercas) democràtiques. 
de Santiago Roncagliolo (El país semanal, 10/02/13) no ho són només aparentment, ho són de debò. Per això, reconeix com n'és de ridícula, des del punt de vista democràtic, el "no del PP al dret de decidir" o la pretensió que la Constitució estigui per damunt de la voluntat popular o que tots els espanyols decideix sobre la nacionalitat dels catalans.
Ara bé, dit això i acceptat que, des del punt de vista democràtic, un referèndum a Catalunya és inevitable, argumenta per què ell hi votarà que no. En primer lloc, diu que ho farà per raons pràctiques i personals. Aquestes últimes, que jo en diria emocionals, són lícites, però qüestionables: diu que li sabria greu que hi hagués fronteres entre parents seus de Madrid o València i la seva família de Barcelona, que tinguessin nacionalitats diferents; però ell mateix és peruà i bé deu tenir família al Perú, i que hi hagi fronteres entre Perú i Espanya no els deu distanciar més que si Perú en continués sent una colònia, suposo.
Els arguments que ell en diu pràctics són fruit de la por i la propicien: ell viu de la indústria editorial, que s'arruïnaria si renunciés al mercat castellanoparlant (¿però qui ha dit que una Catalunya independent deixaria d'editar en castellà, tant per al mercat català com per a l'espanyol i l'hispanoamericà?); els seus amics castellanoparlants perdrien la feina en una Catalunya independent (¿però qui pot pensar que en un Catalunya que probablement reconeixerà el castellà com a llengua oficial, o encara que no ho fes, es pugui acomiadar algú per no parlar català?); vol que els seus fills parlin el millor castellà per tenir més oportunitats en un món globalitzat (¿però què fa pensar que a la Catalunya independent es renunciï a l'aprenentatge del castellà i de l'anglès i, si pot ser, d'altres llengües?).
Acaba planyent-se que no hi hagi partits polítics que recullin la seva actitud: respecte pel dret democràtic a decidir, suport al manteniment de Catalunya dins d'Espanya. ¿No pot ser perquè els arguments que ell esgrimeix no s'aguanten i una hipotètica votació la perdrien els partits que defensessin el no? En qualsevol cas, que els partidaris d'una Catalunya espanyola siguin tots antidemocràtics, l'haurien de fer meditar perquè els catalans tenim tantes ganes de sortir d'Espanya.