dilluns, 3 de març del 2014

Identitats múltiples i radicalitat democràtica

Ahir (2/03/14) Toni Soler parlava de la necessitat que el nou Estat Català que molts volem garanteixi, més que no pas l'Estat Espanyol actual, el respecte a les identitats múltiples de tants catalans. Hi estic totalment d'acord.
Per a molts va arribant el moment de començar a pensar que ens podria oferir la Catalunya indenpendent que no tenim ara. Molts vodríem una Catalunya solidària i socialment compromesa amb els més desvalguts, però no em sembla que això hagi de ser una exigència: no estic d'acord amb els que diuen que només volen la independència si garanteix aquest benestar per a tothom: ¿és que potser ens el garanteix o el fa més probable continuar dins d'Espanya?
El que sí que ha de garantir el nou Estat Català és la radicalitat democràtica: la Catalunya independent ha de ser com vulgui la majoria dels catalans (i jo espero -però no exigeixo- que la majoria de catalans destigem un país socialment just i solidari).
La radicalitat democràtica, per mi, inclou també un respecte escrupolòs -que l'Estat Espanyol menysté contínuament-pels drets de les minories.  Per això, caldria que els partits que, més enllà del dret a decidir, creuen que Catalunya ha d'esdevenir independent fossin capaços, si no d'eleborar un projecte de Constitució catalana -això ho hauria de fer una primera assemblea constituent elegida democràticament-, sí almenys de consensuar aquells mínims irrenunciables comuns del nou estat: no sé com serà la nova constitució perquè això dependrà dels programes dels partits que l'elaborin, però sí que caldria que quedessin clars els mecanismes democràtics per a poder-la modificar o exigir-ne la ratificació perquè sempre s'hi continués sentint identificada la majoria de catalans d'arreu de Catalunya i no esdevingués una llosa per a cap català com ho és la Constitució Espanyola; que garantís el respecte de les minories identitàries i lingüístiques i que garantís el dret d'audeterminació (que establís unes condicions -territorials, demogràfiques, cronològiques...- perquè els ciutadans del nou estat o una part d'ells poguessin replantejar-se la seva adscripció a un altre estat).
A mi em vindria de gust pertànyer a un estat així, encara que d'entrada la majoria dels catalans no el volguessin ben bé com a mi m'agradaria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada