A l'amic federalista (en resposta a Xavier Sardà)

Jo també estic convençut, com Xavier Sardà, que hem i haurem de parlar, perquè almenys un 45% de ciutadans de Catalunya no volen ser independents i almenys un 45% si que ho volem.
Però per ara n'hi ha uns que diuen que als altres la llei no ens permet existir i, per tant, es neguen a parlar amb nosaltres.
Si guanya el no a la independència, què passarà l'endemà amb el 45%, pel cap baix, que hi haurem votat a favor? S'atendrà alguna de les nostres demandes perquè ens sentim més a gust a Espanya: no, perquè la majoria haurà preferit que ens quedéssim com ara (que intueixo que voldrà dir cada vegada pitjor).
En canvi, si arribem a ser independents no conec cap independentista (n'hi deu haver però són minoria i no són portantveus del moviment) que no tingui clar que el país ha de respectar i acollir i fer sentir a gust un 45% de la població que hauria preferit seguir a Espanya, que podran seguir sent espanyols si ho volen o tenir la doble nacionalitat espanyola i catalana, que hauran de veure respectada la seva llengua materna, que tindran els mateixos drets i deures que la resta de ciutadans.
És més, el país que construirem hauria d'instituir la possibilitat d'entrar o sortir d'Europa o d'adherir-se a un altre estat si la majoria de la població ho vol, i hauria de reconèixer el dret d'autodeterminació si la majoria dels ciutadans d'una part del seu territori la volen: si en una part de Catalunya (com ara podria passar a Espanya) més del 50% dels ciutadans volguessin deixar de ser catalans, Catalunya els hauria de convèncer que s'equivoquen i no pas prohibir-los-ho.
Els que estem a favor de la independència tenim clara la condició per voler-la: que hi voti a favor més de la meitat del catalans, però, en canvi, no em consta quins mínims exigirien a l'Estat espanyol els federalistes per no esdevenir sobiranistes: ¿l'Estatut abans del ribot d'en Guerra, aquell que hauria estat votat favorablement per un 70% dels catalans, amb blindatge de competències, reconeixement nacional de Catalunya, justícia fiscal...? ¿I quin termini es donen per assolir-los abans de fer el pas cap al sobiranisme? Aquests dues condicions, continguts i temps, són les que farien creïble el federalisme. La resta és marejar la perdiu.
De diàleg n'hi haurà segur si Catalunya arriba a ser independent, però no n'hi ha dins d'Espanya. Si m'equivoco segurament que durant la campnaya del 27-S veuré debats plurals, és a dir, amb representants de totes les forces del parlament de Catalunya a  TV1 i a la Telecinco i a Antena3, no solament a TV3, i argumentant quins avantatges econòmics, culturals, lingüístics... ens portarà seguir a Espanya o sortir-ne, no dient que la llei s'ha de respectar i prohibeix la secessió i prou.