Cercas és demòcrata però continua espantat

Javier Cercas hi torna a El País Semanal amb la independència. Reivindica el seu dret a estar espantat en front de la temeritat dels independentistes (ell en diu "nacionalistes catalans"), però reconeix que si la majoria de catalans volen votar si volen continuar dins d'Espanya o sortir-ne s'haurà de buscar la manera que ho puguin fer i, si volen sortir-ne, s'haurà de permetre. 
Ara, diu que això cal fer-ho dins de la llei i retreu a Mas que estigui disposat a fer-ho també al marge de la llei. No sé jo veure per enlloc la disposició dels legisladors espanyols d'adaptar les lleis perquè es pugui fer; mentre s'ho van rumiant, ¿què hem de fer els catalans, segons Cercas, paciència? Estaria bé que hi posés algun termini, a aquesta paciència. I d'altra banda, ¿les úniques lleis són les espanyoles? ¿No n'hi ha d'europees? ¿I no en pot fer el Parlament Català, o és que no hi tenim els nostres representants?
Cercas espera que en les eleccions properes no siguem tants els que vulguem la autodeterminació; i, si ho som, que, quan, amb permís de la llei, el poble català triï el seu futur encara siguem menys els que vulguem la independència. Hi té tot el dret, cadascú és lliure de desitjar el que vulgui, tot i que no em queda clar el seu concepte de "majoria suficient": ¿és que la majoria per quedar-se dins d'Espanya és diferent que la necessària per sortir-ne?  
I no m'agrada tampoc la comparació final de l'independentisme amb el nazisme. No és una identificació barroera, però el seu desig que els catalans no s'equivoquin a les urnes com ho van fer els alemanys als anys 30 el trobo insidiós. Potser el problema és que els catalans i els espanyols portem anys equivocant-nos al votar: començant per una Constitució tutelada pel franquisme i acabant per un PSOE i un PP que han estat pertinaçment i voluntària cecs a les necessitats dels catalans. Per cert, Cercas mateix les reconeix, si més no pel que fa a les injustícies fiscals; però no són les úniques: un Estatut votat pels catalans que ha estat burlat pel partits espanyols i el tribunals constitucional, model educatiu català contínuament qüestionat (i amb falsedats), etc.
Si els espanyols haguessin tingut més clar a qui votar i com gestionar els vots i les majories "suficients" que han tingut, potser ens mereixerien una mica de la credibilitat  que no entenc que una persona intel·ligent i raonable com Cercas encara els concedeixi.