Xavier Sardà, els Mossos i TV3

No és mania personal, sinó decepció d'algú que es considera "progre" (jo) però no ho deu ser prou, quan llegeix un "progre oficial" (Sardà) i tan sovint en discrepa.
Avui tocava comentar l'actuació dels Mossos (d'Esquadra i vull pensar que no d'en Puig, com diu Sardà): a mi em sembla evident que se'n coneix actuació a Tarragona va ser desafortunada, sobretot l'atonyinament a la noia que els recriminava el cop -probablement fortuït- al nen, i espero que se'n depurin responsabilitats. Però la manca de resposta a la petició d'auxili de la Policia Nacional ja costa més d'avaluar sense conèixer els detalls i em sembla frívol fer-ho amb insinuacions: que no hauria estat socorreguts expressament per ser un cos "espanyol"; si fos així, no em semblaria bé, però en canvi sí que m'ho semblaria que es prioritzés la protecció d'altres objectius, persones i béns públics i particulars: massa sovint sospitem que la primera funció dels cossos policials és protegir-se ells mateixos i no els ciutadans i els seus béns. Per una vegada que ho fan, caldria aplaudir-ho i no pas criticar-ho.
El segon tema de Sardà és la crítica (que de vegades sembla obsessiva) de TV3 com a televisió nacionalista al servei de Convergència. Ara se li retreu que censurés les imatges de les manifestacions de la vaga general que qüestionaven la política del govern de CiU i, en per tant, de Mas. No sé si cal filar tan prim i exigir que en les imatges d'una manifestació aparegui la proporció exacta de les que realment hi havia criticant un govern o un altre, un partit o un altre. Ara, si realment no se'n veu cap que critiqués el govern de la Generalitat i n'hi havia força i, per tant, ha calgut un esforç específic de selecció de les imatges perquè no se'n veiessin, ho trobo una mala praxi informativa.
El que ja em sembla ridícul és el retret preventiu que fa Sardà a TV3 perquè probablement no investigarà els presumptes comptes de Mas i Pujol a Suïssa. Potser caldria que critiqués més aviat l'oportuna troballa dels informes en plena campanya electoral. Això del periodisme de suposició deu ser una nova branca de la professió. I d'altra banda dubto que la investigació de la corrupció política hagi de ser la principal funció del periodisme televisiu, ni tan sols públic. És més probable que correspongui a la premsa escrita, si és que encara volen reivindicar la pròpia utilitat en el món de la imatge i digital. I, per cert, ¿Sardà no és periodista i no publica a El Periódico? Doncs que posi fil a l'agulla i ho investigui i, si descobreix una trama mafiosocriminal, haurà fet un gran bé al país, que tots li agrairem. El seu article d'avui m'ha recordat l'acudit d'aquell malalt a qui el metge, després d'escoltar seriosament els símptomes que li explica, li recomana, tot preocupat, que s'ho faci mirar. Senyor Sardà, vostè que és metge, curi'ns i no demani que ho faci TV3!