Xavier Sardà se sent insultat i té por

A la contraportada d'El periódico d'avui (4/11/12), Xavier Sardà es plany que se li digui "espanyolista", cosa que li sembla un insult i que a més entén que no respon a la realitat. Sobre aquesta segona qüestió cadascú sabrà què i com se sent: no sé si "espanyolista", però segur que sí "unionista" (que de cap manera vull que prengui com un insult, sinó com la descripció del seu punt de vista a propòsit de les relacions desitjables entre Catalunya i Espanya). Quant al primer aspecte, sí que voldria remarcar la desmesurada finor d'algunes pells. Als que fa anys que ens considerem independentistes, se'ns atribuïa aquest terme amb un certa displicència, com si fóssim pel cap baix uns ingenus, més a prop de ser uns beneits, una mena d'ens que vivíem en uns núvols estratosfèrics; i ho portàvem amb resignació i bon humor. ¿És que potser hi ha idees més respectables que altres? Que cadascú sigui el que vulgui mentre ho sigui pacíficament i respectuosament, i incloc en el respecte el dret de fer recompte: perquè sí que és important saber quants som el que pensem cada cosa en cada moment, i d'això, que és un principi democràtic bàsic, vull pensar que ningú no hi estarà en contra.

Sardà, a part de sentir-se ofès, també està espantat. Diu que li fa por un procés cap al sobiranisme que no sap on ens pot portar. La por és també un sentiment ben personal i cadascú té les seves fòbies. Ara, la seva por al desconegut, al que ha de venir, m'haurà de reconèixer que és més irracional que no pas la meva: a mi el que em fa por és una Espanya que ja coneixem de sobres: que es carrega estatuts votats pel poble, que vol retallar tant com pot la presència del català a l'escola (tal com l'hem aprovat la immensíssima majoria de catalans per mitjà dels nostres representants), que no vol que l'aeroport del Prat competeixi d'igual a igual amb el de Barajas, que ha trigat el que ha trigat a comunicar Barcelona amb Madrid amb AVE (i amb França ja veurem quan ho estarà), que continua insistint en el corredor central i posant traves al mediterrani... Aquesta Espanya em fa tanta por que cada minut que trigo a fugir-ne se'm fa etern.