Albert Branchadell (Ara, 26/04/13) alerta dels riscos d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), i no li falta raó quan fa un repàs de les que no han reeixit, que no són poques.
Però no és menys arriscat -potser ho és més- mantenir indefinidament l'statu quo: continuar vinculats a una Espanya com la que ja coneixem, que no té, desenganyem-nos, cap intenció de canviar, ens porta a l'ensulsiada econòmica i a la disgregació cultural. Si no ens hi volem resignar, hem de contemplar totes les opcions.
És clar que la preferible -i més civilitzada- seria un referèndum pactat amb l'Estat Espanyol, però si, com podem preveure, no hi ha cap voluntat de permetre'l, caldrà plantejar-se'n un de no pactat i, encara, si calgués, la DUI.
Diu Branchadell que no és gens clara ni l'opinió dels partits ni, encara menys,la de cada parlamentari sobre la independència, però és que, si s'hagués de fer una DUI, penso que hauria d'anar precedida d'unes eleccions plebiscitàries en què els partits -si més no els que creuen en el dret de decidir- haurien d'incloure en el seu programa electoral un posicionament clar sobre el futur -independent o unit a Espanya- de Catalunya. Amb la composició del Parlament que ens sortiria i, si calgués, amb una votació proporcional al nombre de votants que haguessin optat per partits partidaris de la secessió, una DUI seria del tot legítima i escrupolosament democràtica.
El cor em diu que sí, que una declaració unilateral d'independència ha de poder ser, però tal com vaig escriure fa algunes setmanes, penso que:
ResponElimina"(...)Potser no n'hi ha prou amb una declaració unilateral i prou, perquè... després de la declaració... ¿què passarà amb la “Policia Nacional” i amb la “Guardia Civil”, que són forces espanyoles? Com les convencerem perquè marxin?
I amb els “jueces”? Quines lleis aplicaran a Catalunya? Les aplicaran? Quines forces de seguretat empararan l'acompliment de les sentències? N'hi haurà prou amb el nombre de mossos d'esquadra que hi ha?
¿I, després de la declaració, la “Policia Nacional” i la “Guardia Civil”, que continuaran considerant Catalunya com a territori espanyol, ¿detindran persones de Catalunya davant d'un incompliment dels codis civil i penal espanyols (que ja no seran els nostres)? Com ho impedirem? Què passarà amb les declaracions de la renda? Els sistemes de seguretat espanyols, si no accepten la nostra declaració d'independència, ens obligaran a pagar impostos a la hisenda espanyola. Com ho evitarem? ¿Ens farem, tots, objectors d'impostos? Segur? ¿Com evitarem que els bancs de Catalunya siguin embargats pel govern espanyol per a cobrar els impostos que nosaltres decidirem no pagar a Espanya? ¿Què passarà amb el “Ejército Español”? Marxarà voluntàriament de Catalunya? Com el convencerem? (...)"
Les ganes, el dret, la justícia, els tenim... però el Sahara també els té i no en té prou amb declarar-se independent per aconseguir ser-ho. Jo, des de l'interior d'una presó em puc declarar lliure, però, bo i dient-ho, si no faig res més, continuaré dins la presó.
No és la millor opció, ja ho dic, però no s'ha de descartar en absolut. Cal anar creant "estructures d'estat" (espero que qui calgui sigui prou llest per estar-ho fent ja) (hisenda pròpia, sobretot) o millorant-ne algunes que ja tenim (policia), però no hauríem estat els únics a fer una declaració unilateral reeixida: a Eslovènia hi havia milers de soldats serbis (i fins i tot van enviar-hi tancs que no van acabar d'arribar-hi mai per les pressions internacionals), a les repúbliques bàltiques hi havia bases de míssils i navals soviètiques i tropes que van estar-s'hi mesos després de independència... Ningú no diu que sigui fàcil ni sense cap risc però si a la vida només s'hagués fet el que és senzill i amb risc zero potser a la Terra només hi hauria bacteris (o virus).
EliminaEstic d'acord. A banda de la declaració, cal anar construint l'estat a nivell tècnic i cercant aliances i ajudes internacionals. I procurar sempre una sortida pacífica i democràtica.
ResponElimina