Lucía Etxebarria és entrevistada per Carles Capdevila a l'Ara Tu d'avui (5/05/13). Quan se li demana per l'independentisme català argumenta de manera semblant a altres "unionistes progres" (per exemple David Trueba): no qüestiona d'entrada el dret a decidir però el supedita al model d'estat que en sortiria: "si vostè s'independitza -diu textualment- m'ha de dir què farà amb la sanitat, la justícia i l'educació", i afegeix: "una majoria té ganes de tenir un estat, però quin estat? ¿Té ganes de tenir un estat en què els hospitals estan privatitzats?". També dóna per fet que la Catalunya independent "no pot entrar a la UE tal com està perquè ara és impossible".
Jo li respondria que vull simplement un estat independent democràtic on es privatitzaran o no els hospitals segons el que vulgui la majoria de ciutadans. No sé com serà socialment la Catalunya independent però sí que estic segur que és més fàcil que sigui més respectuós amb els drets dels ciutadans i més progressista socialment un estat nou que no pas l'Espanya que ja coneixem. A Lucía Etxebarria -i altres- se'ls podria demanar com seran l'ensenyament, la sanitat, la justícia o les pensions en l'Espanya on ens recomanen de continuar: ni en el pitjor dels malsons no intueixo els puntals del benestar pitjors en una Catalunya independent que en l'Espanya del PP o del PSOE. I d'entrada tindríem un finançament infinitament millor i més just, i un respecte infinitament més gran pel model educatiu de què ens forníssim i per la nostra llengua; això per anar fent boca.
De la mateixa manera em sembla pobre argumentar que Catalunya no serà a Europa perquè "és impossible": això caldria demostrar-ho i, sobretot, demostrar que a Europa i, fins i tot, a Espanya no els convindria una Catalunya dins de la UE. I en el pitjor dels casos ser fora de la UE tampoc no hauria d'impedir tenir-ne la moneda ni comerciar-hi, com fan països tan "tercermundistes" com Suïssa.
Lucía Etxebarria s'esgarrifa també perquè la web de CiU parla "d'Estònia, Letònia, Eslovènia, que són països que han tingut processos d'independència que han acabat molt malament", un argument que també usava David Trueba, que explicava com havia notat la tristor a la mirada dels croats independents: més que intuïcions m'agradaria que em presentessin enquestes per saber quants croats, eslovens, letons o estonians votarien a favor de la reunificació amb Iugoslàvia o la URSS. La resta és literatura.
Es nota el "ramalazo" del suposat progressisme espanyol, que vol ser democràtic, però que és traït per l'inconscient. I és que l'educació hispànica de tota una vida costa de digerir.
ResponEliminaPer cert, canviant de tema, tenia a youtube un tros de vídeo de la manifestació pel Català a la qual vam assistir, davant de l'ajuntament, després dels mots de Wert, i me l'han retirat posant com a excusa que la gent cantava Els Segadors, i segons ells, infringia els drets d'autor!!!
Estic d'acord amb quasi tot el que escrius en aquest blog i en aquest article. Crec que hauria de ser obvi, des del punt de vista democràtic, que una Catalunya independent hauria de legislar-se segons el que els partits més votats portessin als seus programes.
ResponEliminaAra bé, aquesta idea d'enllaçar independència i polítiques de dretes o d'esquerres no és només pròpia dels unionistes progres. Els independentistes (sobretot els d'esquerres) també tenen una tendència inexplicable a exigir una Catalunya independent de la seva corda política.
D'altra banda l'argument de l'exclusió de la UE ja no s'aguanta per enlloc. Si s'arriba a la inevitabilitat de la independència catalana, Espanya tindrà dues opcions:
1. Per les bones: en aquest cas, es pot pactar que Catalunya es faci càrrec d'una part del deute espanyol. Evidentment, a canvi que Espanya es comprometi a no boicotejar Catalunya a Europa, ni fer boicots comercials ni fomentar la catalanofòbia.
2. Per les dolentes: en aquest cas, Espanya es menja sencer el bilió d'euros de deute públic i fins i tot ens podríem plantejar no pagar el deute de la Generalitat (ara que els devem diners a ells). Segons com, el forat que faria Espanya al caure acabaria enfonsant l'euro i la pròpia UE. Així que tampoc importarà gaire si ens deixen entrar o no.
Molts ànims amb el blog. T'animo a continuar.