Diuen -entre altres Borrell- que hem de considerar que les de les ambaixades, ministeris, Rei, AVEs de tot Espanya, autovies d'arreu, museus, televisió... també són despeses que es fan "per als catalans".
No cal que comenti gaire la qüestió de les infraestructures: de moment el que "gaudim" els catalans és un aeroport que se'ns prohibeix autogestionar -no fos cas que poguéssim competir amb Madrid en igualtat de condicions- i al qual, com al port, no arriba el tren, un corredor meditarrani que ens hem de pintar a l'oli, unes rodalies infectes, autopistes de pagament i carreteres nacionals, més que lentes, assassines.
Quant a la despesa en ambaixades, m'agradaria saber de què serveix pagar unes ambaixades tan útils per als catalans que no són capaces ni de garantir que els que viuen a l'estranger puguin votar a les eleccions del país.
Pel que fa a la cultura, si el museu del Prado és de tots els espanyols, m'agradaria saber on dormen i on mengen els milions de turistes que el visiten; i m'agradaria saber quant inverteix l'Estat en la col·leccions i la promoció dels museus ubicats a Catalunya. Per no parlar de Televisión Española, que, pagada en part pels catalans, sovint quan no ens ignora ens insulta.
Finalment, és cert que ministeris i altres agències deuen fer feines que, si fóssim independents hauríem de fer nosaltres, i, per tant, hauriem de pagar els funcionaris que les fessin. Ara, aquests funcionaris catalans treballarien i viurien a Catalunya i comprarien cotxes, menjar, roba, viatges... a Catalunya i no a Madrid, com ho fan ara: la riquesa quedaria al país.
(PS: a estats federals de debò, no la pantomima de "las autonomías", tots els ministeris i institucions no són a la capital, sinó distribuïts pel territori, justament per evitar aquest desequilibri: el tibunal constitucional alemany, per exemple, no és ni a Berlín -ni a Bonn, l'antiga capital de l'Alemanya occidental-: és a Karlsruhe).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada