No és cap novetat que Joan Rosell, el president de la CEOE, estigui amoïnat per les conseqüències econòmiques (no sabem si per al país o per a la butxaca d'algun gran empresari) de la independència.
Entenc que als empresaris catalans els preocupi el boicot dels seus productes a Espanya, però, com que això no es resoldrà encara que siguem bons i renunciem a la independència (el boicot tornarà per qualsevol llei que fem que no els agradi prou, qualsevol declaració que els molesti...), val més que vagin pensant en mercats complementaris més sòlids.
Una altra cosa és que l'amoïnin també les "destrosses" que pot fer la independència en les relacions personals. Ell deu tenir força, i bones, relacions personals amb molts espanyols, però deuen ser alhora bastant fràgils si les pot malmetre la independència de Catalunya: les relacions familiars de tants catalans amb tants familiars i amics seus de tants llocs d'Espanya no crec que es vegin -gaire- afectades pel fet que el territori on viu la persona que aprecies canviï els seu estatus jurídic: ¿vol dir que si, en comptes d'haver vingut a Catalunya, que estava dins d'Espanya, haguessin emigrat a Suïssa, posem per cas, els haurien estimat menys?
D'altra banda, si per ser "apreciats" per algú hem de renunciar a ser com som perquè, si no, se sent molest, no sé si val la pena cultivar gaire aquesta estimació. Molts catalans -almenys jo- estem bastant tips d'haver de demanar disculpes per ser-ho. Les bones relacions que es mantenen només si actues com l'altre vol no són d'amistat sinó d'abús i submissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada