Deia en una entrada anterior que un federalista o un confederalista sincers haurien de reconèixer que en el context espanyol l'única via possible cap a l'Estat federal o confederal és passant primer per la independència i negociant després com a iguals amb l'Estat espanyol un hipotètic reingrés.
Aquest mateix federalista o confederalista sincer que reclama, amb raó, als independentistes alguna concreció de com podria ser la Catalunya independent (políticament, socialment i econòmicament), hauria d'oferir alguna concreció semblant. En aquest Estat espanyol federal o confederal, ¿quin finançament hauria de tenir Catalunya?, ¿quin paper hi hauria de tenir el català?, ¿i els nostres mitjans de comunicació?; ¿i la nostra escola, com hauria de ser? I igual d'important: ¿en quin termini s'haurien d'assolir aquests objectius?, ¿en cinc anys?, ¿en deu anys?, ¿en quinze?
El federalisme o confederalisme començarien a tenir alguna credibilitat si adquirissin el compromís que si l'Estat espanyol no canvia en la línia que ells reclamen en un termini donat es decantarien per la independència; si no, deixen de ser alternatives polítiques per esdevenir només desitjos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada